Manifestacion!

 

jpg_impunitat9n

El 9 de novembre de 1938 va ser el primer pas cap a l’extermini, primer dels jueus europeus i immediatament contra tota persona de raça, origen, opció sexual, política o condició social negada pel nazisme.

Entre 2000 i 2500 morts estan directa o indirectament lligades amb la coneguda com "La Nit dels Cristalls Trencats". Més de 8000 domicilis i comerços de famílies jueves van ser saquejats en diverses ciutats alemanyes. Les forces d’assalt de les SA, juntament amb ciutadans anònims van destrossar els seus edificis, convertint els carrers en un mar de cristalls destrossats. Van començar pels jueus, però van seguir amb els comunistes, els socialistes, els socialdemòcrates i liberals, amb els gitanos, els homosexuals i qualsevol que s’allunyés de l’ideari racial impulsat per Hitler i els seus fanàtics. Molts ciutadans van ser batuts fins a la mort, centenars de milers de persones van ser deportades a camps de concentració, 1668 sinagogues van ser completament destrossades i altres 267 calcinades per les flames dels incendis provocats. Mentre, la República espanyola sofria el flagell del feixisme, recolzat per Hitler, i iniciava també la seva particular croada contra tot opositor polític, a qualsevol preu, fins i tot després d’haver guanyat la Guerra. L’Estat espanyol sota el jou de Franco es va convertir en una extensió del model d’extermini que Hitler va executar durant els seus anys en el poder a Alemanya, encara que amb altres paràmetres, ací també es va desenvolupar un genocidi.

L’Holocaust marca la més fosca hora de la història d’Europa. Suposa la mort com indústria, no solament la destrucció de la vida humana, sinó l’essència de la humanitat, amb una barbàrie difícil de contemplar. Recents esdeveniments en la història d’Europa haurien de fer-nos comprendre i recordar per damunt de tot que l’Holocaust no va començar amb un camp de concentració. Va començar amb una pedra llançada contra la finestra d’una família jueva, la profanació d’una sinagoga, un crit d’odi als carrers, el sabotatge a les protestes obreres i als sindicats, i el silenci i la indiferència de la majoria de la població. L’odi i la intolerància tenen profundes i poderoses arrels a Europa que la indiferència i la ignorància fan invisibles. Aquesta és una de les raons per a mantenir viva la memòria històrica, per això i per preservar la humanitat de l’horror i de la barbàrie. En l’actualitat, la ultradreta incrementa la seua força arreu del continent. Els Crims d’Odi contra col·lectius vulnerables s’està convertint en una permanent i invisible nit dels Cristalls Trencats. Les dades oficials acrediten que aquests delictes han experimentat un enorme creiximent durant els últims anys, i lamentablement, el País Valencià es troba al capdavant d’aquest tipus de successos en el conjunt de l’Estat espanyol. Així ho demostra l’Informe Raxen i així ho percebem els qui treballem i vivim en aquest país. El flagell de la ultradreta contra col·lectius socials, sindicals, partits polítics, associacions culturals o persones vulnerables pel simple fet de ser diferents, és constant. Durant 2008 hem pogut contemplar des de l’apunyalament d’un jove per un grup neonazi (el presumpte autor del qual segueix en llibertat), fins a diverses pallisses a immigrants en diferents localitats, casos incomptables de discriminació per raons de raça, religió, gènere, origen, aspecte físic, opció sexual, idioma o sentiment nacional o altra condició social; atacs contra seus polítiques amb artefactes incendiaris, amenaces, pintades, sabotatges, boicots a activitats legals, a llibreries i universitats, agressions, tirs contra locals culturals, intimidacions i fins i tot justificacions d’aquests actes per part dels seus autors o aquells que els fabriquen el discurs des de les seues pàgines web, partits o organitzacions. A aquest clima de violència ha de sumar-se el tret més preocupant i que fa possible aquesta situació: la impunitat dels seus autors. Mai hi ha detinguts. I els executors de l’odi aprofiten per a insistir una vegada i una altra. Una societat on no puguem sentir-nos segurs per pensar, ésser o sentir el que vulguem no és una societat lliure. Un Estat que no pot garantir que qualsevol opció política, cultural o social que no comporte el menyspreu als drets humans no puga exercir en llibertat la seua tasca, no és un Estat lliure, ni tan sols democràtic, perquè aquest valor es veu coartat pel setge ultra, sempre disposat a eliminar qui no pense o siga com ells. La protecció, no obstant això, de les activitats ultres, autoritzant les seues manifestacions, els seus actes amb membres del KuKluxKlan o de les SS, emparant-se en la llibertat d’expressió ens produïx terror. Assenyalar els immigrants com culpables de tots els mals actuals, aplicant-los lleis de dubtosa ètica i més accentuadament amb la crisi econòmica actual, juntament amb els discursos incendiaris de les organitzacions ultres creen un perfecte brou de cultiu perquè el virus del racisme es desenvolupe, com ja ha passat a Itàlia, Àustria, Suïssa i en altres països del nostre entorn. La irresponsabilitat d’alguns governants dóna ales als violents, negant el problema, catalogant els fets com aïllats o de simple gamberrisme, al que cal sumar el silenci mediàtic que envolta aquesta situació. Aquestes notícies d’episodis violents, d’atemptats constants, no traspassen les fronteres valencianes, poques vegades (excepte quan el morb està assegurat) la premsa espanyola es fa ressó del setge al qual els valencians estem sotmesos per part de l’extrema dreta, i això converteix aquesta situació en un problema local, aïllat i desconegut, condemnant-nos per segona vegada a aguantar sols la marea de l’odi i la intolerància. Aquest any es commemoren a més els 15 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, que amb només 18 anys va ser apunyalat i va morir a les mans d’un grup neonazi, el protagonista del qual va sortir fa temps de presó, encara que va ser de nou detingut en 2005 en el marc de l’Operació Panzer al costat de 26 neonazis més que conformaven una organització clandestina en poder de la qual es va trobar fins a un llença-grenades. Així i tot, aquest individu es va presentar en les llistes d’un partit neonazi les passades eleccions locals. El cas de Guillem va ser plantejat pel jutge i la premsa com una ’baralla’ sense motivació política, potser com podria passar també amb el recent cas de Carlos Javier Palomino, el jove antifeixista de 16 anys mort d’una punyalada el passat 11 de novembre a Madrid quan es dirigia a una protesta antiracista, i a qui també, al costat de Guillem, volem recordar en aquest acte. Per tot això, les organitzacions reunides al voltant de la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat juntament amb altres que s’han volgut sumar per a l’ocasió, hem pres la data simbòlica del 9 de novembre, 70 aniversari de la Nit dels Cristalls Trencats, Dia Internacional Contra el Feixisme i el Racisme, per denunciar que el País Valencià sofreix una constant nit dels cristalls trencats durant 365 dies a l’any des de fa molt temps. Per denunciar la vergonyosa impunitat que gaudeixen els executors i propagadors de l’odi, del racisme, de l’homofòbia, de l’amnèsia històrica i de tot tipus de discriminació i justificació de la barbàrie. Estem junts per donar una contundent resposta a aquells que pretenen silenciar-nos, intimidar-nos i eliminar-nos, perquè no ho van a aconseguir, perquè sobrevisquerem al franquisme, a les pistoles nazis i feixistes de la Transició, i sobreviurem a la nova onada fanàtica neofeixista. Perquè la memòria ens permet construir una societat millor i no repetir els errors del passat. Tenim aquest repte, aquest deure, i aquestes ganes, i per això treballem i treballarem. Demanem doncs la implicació de tots els actors socials per eradicar la cultura de l’odi del nostre país, perquè aquesta no tinga cabuda en cap àmbit de la nostra vida, ni en les escoles, ni al lloc de treball, ni als mitjans de comunicació ni al carrer. El feixisme no és ni una tribu urbana, ni una anècdota, ni una inofensiva i democràtica opció política. El feixisme és la negació dels drets humans, de la democràcia i de la llibertat, i per això, perquè ho sofrim, ens veiem obligats a dir prou, i a exigir la fi de la violència feixista i de la seua impunitat. Tots i totes som víctimes. PROU D’IMPUNITAT! Feixisme i racisme mai més!

Diumenge 9 de novembre DIA INTERNACIONAL CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME CONCENTRACIÓ 12:00hs Plaça de la Verge – València – Mosaic de fotografies sobre la violència feixista i racista.

Aquesta activitat està emmarcada dins la campanya internacional llançada des de UNITED. La Xarxa Europea per a l’Acció Intercultural UNITED és una xarxa de ONG’s que treballen en contra del racisme, el feixisme, l’ultranacionalisme i a favor d’immigrants i refugiats. Integrada per més de 560 ongs procedents de tots els països d’Europa que treballen conjuntament en la realització de campanyes, conferències i projectes. UNITED té una vocació d’independència política de partits polítics, organitzacions supranacionals o Estats. Fomenta la cooperació amb altres iniciatives antiracistes europees. La informació que produïx arriba a més de 2200 organitzacions, parlamentaris, universitats i altres agents implicats en la lluita contra el racisme de tots els racons d’Europa. Més informació:

http://www.unitedagainstracism.org/
http://accio-popular.org

Convoca:

Acció Popular Contra la Impunitat, Fòrum per la Memòria del País Valencià, Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat CEAR, Movimiento Contra la Intolerancia, Acció Cultural del País Valencià ACPV, Fórum Alternatiu de la Immigració, Col.lectiu Lambda de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals, Intersindical Valenciana, Confederació General del Treball CGT, Sindicat CAT, Coordinadora Obrera Sindical COS, Bloc Nacionalista Valencià BNV, Esquerra Unida del País Valencià EUPV, Esquerra Republicana del País Valencià ERPV, Iniciativa del Poble Valencià IPV, Espai Alternatiu, Jarit, Asociación Pro-Derechos Humanos, Coordinadora Antifeixista Intercomarcal, Maulets, Ca Revolta, CSA La Quimera, SODEPAU, United for Intercultural Action, Comissió 15 Anys Sense Guillem.

Anuncios

Acerca de hayack

Hayack, de cuyo nombre no quiero acordarme, es técnico superior en imagen, adiestrado para manejar todo trasto, manual, analógico o a pedales, con lente y botones. Adiestrado en tratamiento digital de la imagen, retoque, montaje de vídeo etc. Titulado precario buscando un hueco en este sistema que no comprende. Observador inadaptado que se cuestiona si todo el mundo va al revés o es un servidor quién va en dirección contraria.
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s