D’hiroshima a Fukushima: Nuclears no, gràcies.

El 6 i el 9 d’agost es complix el 66 aniversari de l’holocaust nuclear que va arrasar les dues ciutats japoneses. Aquells dos terribles dies, en qüestió de segons, van ser assassinades unes 200.000 persones; algunes foren directament volatilitzades i no quedà d’elles més que una ombra clara sobre fons negre, i moltíssimes altres quedaren ferides de tal gravetat que moriren durant les setmanes i mesos posteriors; en total hi hagueren tantes víctimes com la població actual de la Ribera… La immensa majoria eren ciutadans absolutament indefensos, gens responsables de la guerra a què els havien llançat els generals i l’emperador nipó, que continuà regnant sense cap problema.
Els dirigents d’USA afirmaren que havien llançat les bombes per rendir definitivament els japonesos i estalviar vides (!), però el Japó ja estava extenuat i amb poca pressió més s’hauria rendit; probablement la raó més important fou mostrar el seu poder sobretot als soviètics, que estaven avançant per Europa. El ben cert és que així massacraren milers i milers de xiquets, dones, vells, joves, rics, pobres, etc., i desencadenaren la guerra freda amb la URSS, un gran negoci per a les corporacions armentistes i una justificació política durant dècades per a les seues invasions i demés actuacions imperialistes.
Aquell crim massiu, com molts d’altres, mai va ser jutjat ni castigat; algú ha dit que qui mata una persona és un assassí però qui mata un milió, i guanya, és un gran dirigent… I gràcies a la guerra freda, hui hi ha apuntant-nos a tots més de 20.000 míssils nuclears, molt més potents que aquells primers, que podrien acabar no una sinó 10 voltes amb l’actual civilització. Hem progressat molt…
Així va fer la seva aparició pública l’energia nuclear, el 6 i el 9 d’agost de 1945, amb dos esclats apocalíptics, hipercriminals. I després, per proveir els isòtops necessaris per fabricar més bombes i pel gran negoci constructiu que suposaven, varen sorgir les centrals nuclears, de les quals avui hi ha més de 400 al món. En principi els venedors de les nuclears asseguraven que la probabilitat d’accidents greus era d’1 entre 1 milió d’anys, però en realitat estan provocant-ne un de molt greu cada dècada, i precisament l’últim ha ocorregut també al Japó, que encara té tres reactors descontrolats amb el nucli en fusió, el màxim accident possible. I respecte a les muntanyes de residus radioactius que generen, l’única solució que seguixen donant és amagar-los on ningú els veja (com ací a Zarra), durant els mil•lennis que seran perillosos. Tot això quan hi ha alternatives perfectament viables com l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables.
Quantes vegades pot una persona entropessar amb la mateixa pedra? Dues, tres voltes? Doncs la nostra societat entropessa una i altra i altra volta, reiteradament, amb la pedra de la guerra; no ha sigut prou amb dues guerres mundials que encara després han hagut dotzenes de guerres locals. I si aquelles dues bombes assassinaren a tantíssims innocents, com pot ser que després hagen fabricat milers de bombes nuclears molt més potents, que algun dia també es poden llançar sobre nosaltres (com les que ara estan llançant sobre la pobra Líbia)?

I amb les centrals nuclears passa el mateix, ací perquè Iberdrola guanye un milió d’euros diaris a Cofrents, hem de patir el perill creixent d’accidents nuclears i hem d’acceptar els residus mil•lenaris que deixarem als nostres fills, nets, bisnets… Serà just i raonable que per l’egoisme d’una dotzena de persones es fique en perill a milions?

Foto extraída de Feisbuk

Com podem dir-li democràcia a aquest sistema on la immensa majoria estem governats per una oligarquia petita, avariciosa i corrupta?
Doncs aquests dies hem de recordar les víctimes del Japó i hem de reivindicar, una vegada més, la Pau, l’Ecologia i la Democràcia Directa.

Pedro Domínguez Gento
Coordinadora Antinuclear de la Ribera

Anuncios

Acerca de hayack

Hayack, de cuyo nombre no quiero acordarme, es técnico superior en imagen, adiestrado para manejar todo trasto, manual, analógico o a pedales, con lente y botones. Adiestrado en tratamiento digital de la imagen, retoque, montaje de vídeo etc. Titulado precario buscando un hueco en este sistema que no comprende. Observador inadaptado que se cuestiona si todo el mundo va al revés o es un servidor quién va en dirección contraria.
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s