Les paradoxes de la crisi

Iván Martínez

Hui per hui ens enfrontem a una doble crisi, molt profunda, una econòmica i una altra política. Les dues estan estretament lligades. Bona mostra d’això, és el que està passant a Grècia o Itàlia: el capital financer i les institucions europees han aconseguit imposar dos governs a la seua mida, que han anomenat de tecnòcrates. S’han estalviat les eleccions i “l’amenaça” d’un referèndum grec. I també a Espanya ho han fet amb la reforma constitucional –tampoc sense consulta- o amb les mesures dutes a terme en l’últim any i mig: allargament de la jubilació, reforma laboral, retalls dels serveis públics per ajustar el dèficit, etc., etc.

Però, de la mateixa manera, ens enfrontem a una altra doble crisi econòmica: una general, que es tracta d’una crisi del sistema capitalista en el seu conjunt, basat en les últimes dècades en una economia especulativa i del casino global de la borsa; i una altra de particular, del model econòmic que ha tingut lloc a l’Estat espanyol i de forma més aguda al País Valencià. També estan entrellaçades: per la manca d’un sistema fiscal més just, s’ha hagut de dependre cada vegada més del deute públic; i, per un altre costat, el creixement econòmic s’ha assentat en la demanda interna –com ara la construcció-, i per a finançar-lo les entitats financeres han recorregut al deute extern i a una forta càrrega de béns immobiliaris. Els peus del creixement econòmic de fa uns anys eren de fang. De pas, l’estat s’ha fet més feble, i ara que vénen mal donades s’estan desarmant els sectors públics. Però tot això, de moment, ni es vol corregir ni s’està esmenant.

En el camí s’estan produint unes enormes paradoxes, unes contradiccions que són àmpliament compartides en moltes esferes socials, però que emanen de dalt, de les altes esferes polítiques –ací, del PP i del PSOE- i de les elits econòmiques, i han amerat cap avall. La principal paradoxa, la contradicció més flagrant, és que es pretén eixir d’eixes crisis amb les mateixes mesures que ens han clavat en elles. I, com més va, s’està agreujant la situació que patim en comptes d’aportar solucions.

Des d’eixes mateixes elits, per cobrir moltes d’eixes paradoxes, s’intenta aprofundir en el pensament únic: les mesures preses són les úniques possibles, i, a més a més, parlem de sacrificis necessaris. De nou, una altra contradicció per tapar més paradoxes. Durant tota la campanya, Rubalcaba i Rajoy no han explicat a què es refereixen quan parlen de què Espanya amb ells complirà “els seus compromisos”. Eixe és l’autèntic programa, l’única agenda, la mateixa via. Les institucions financeres, l’FMI o el Banc Central Europeu, i Merkel i Sarkozy han imposat a l’estat que en el 2013 el dèficit públic s’haurà de reduir del 6% actual al 3%. I, en tal escenari, l’única manera contemplada és a base de més retalls del sector públic.

De fet, és al conjunt d’Europa on més està perdurant la crisi i on s’insisteix en els retalls econòmics dels estats per eixir-se’n. Tanmateix, a penes se’ns parla d’Islàndia, on la ciutadania es va rebel·lar per no pagar el deute dels errors dels bancs i que han revocat els seus governants. Però, sense arribar tan lluny, els Estats Units, proporcionalment amb el doble de dèficit en els seus comptes (8%) i de deute públic respecte al total de la riquesa del país (120%) que Espanya, s’està procedint a la inversió de l’estat per reactivar l’economia real. Els retalls no serveixen per assentar les bases d’un desenvolupament a mitjà i llarg termini, i si se sostenen en el temps -com està passant ara- es poden comprometre les eixides a la crisi. De fet, això és el que està ocorrent, amb l’estancament prolongat de les economies europees.

Malgrat aquells discursos, i les seues sagnants contradiccions, la crua realitat és que totes aquelles mesures neoliberals estan servint de ben poc per superar tots els greus problemes. El pitjor és que històricament tampoc han donat respostes. Europa, per eixir de la crisi dels anys 1930 i de la segona guerra mundial, va recórrer a polítiques keynesianes. L’Amèrica Llatina va experimentar uns retalls sense precedents en les dècades del 1980 i 1990 que esclataren, per exemple, en el “corralito” de l’Argentina el 2001. En canvi, ha sigut en els últims anys, amb polítiques d’esquerra d’inversió pública, quan està experimentant un major desenvolupament, amb xifres de fins el 8% de creixement econòmic fins i tot en aquest període de crisi global.

De nou, no cal anar tan lluny. Bèlgica es troba sense govern des de fa temps, i s’han hagut de prolongar els pressupostos de l’any 2009 successivament. I això que ha patit també els embats de la crisi del deute sobirà i l’especulació financera. Però allí no s’han pogut contemplar els retalls. Bèlgica és un dels països de la zona euro que més creixement té, per damunt del 2%.

Ivan Martínez; regidor d'Eu al Ajuntament d'Alzira

Així, la primera passa per construir unes altres alternatives és que no hem de fer de totes i tots nosaltres les seues pròpies paradoxes. Cal anar a les arrels de la crisi, econòmica i política: triar entre democràcia o mercats, entre l’estat de benestar o els retalls. En comptes de posar l’èmfasi en retallar les despeses públiques, des d’EU creiem que cal centrar-se en l’augment dels ingressos amb una fiscalitat més pròxima a altres països; sobretot, s’ha d’eixamplar l’estat de benestar per a una eixida més justa socialment de la crisi, que al mateix temps és una manera d’estimular l’activitat econòmica; i s’han d’assentar les bases d’un altre desenvolupament en què l’estat té molt a dir, basat en la innovació i en l’economia ecològica.

 

Anuncios

Acerca de hayack

Hayack, de cuyo nombre no quiero acordarme, es técnico superior en imagen, adiestrado para manejar todo trasto, manual, analógico o a pedales, con lente y botones. Adiestrado en tratamiento digital de la imagen, retoque, montaje de vídeo etc. Titulado precario buscando un hueco en este sistema que no comprende. Observador inadaptado que se cuestiona si todo el mundo va al revés o es un servidor quién va en dirección contraria.
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s